La angustia de García Lorca

Eres un vellet a una illa grega,
de cabells blancs, assegut al brancal,
sense esperar l´arribada de la mort:
ja no hi recordes res.
Una bala de plata lluenteja en ton cor
com una mar en tenebra allumenada per un vaixell,
passen mariners a la vora dels teus ulls
ja cecs: no hi sents res.
Lluntana batega encara Nova York,
on ton exili una coloma gaudix
i et porta plorant el llorer:
però, tu, ja no esperes res.
Lo somni obri la granada,
i de la magrana ixqué el malson,
tu, que fores l´al·lé dels déus :
mes els déus ja no creuen en tu.