STREETS OF TITANIC

El silenci ofegava sa paor
com un reliquiari mai obert,
esperant l´arribada dels dèus
per a trucar sa gelor en carn.
De l´exili ixqué a la llum,
podrit després de segles de fam,
esperant son semblant blau
a un estiu que mai glopejaria.
El suïcidi arribà de nou,
quan un rierol d´ulls s´ha assaventaven:
aquesta és la ruïna del món
i el seu destí fràgil.
Al judici d´aquest jorn
confongueren natura i llibertat,
pels carrerons de l´oblid,
els amics ja havien mort.
El suplici implorà el retorn
envers la pàtria indolent,
com qui crida en el dessert
aquell altre dessert enyorat.
Springsteen colpejava cada vers,
Di Caprio falçament enamorat,
i, lluntana, Terranova, l´espectacle,
senyores i senyors, s´ha enfonçat.