19

EL PRIMER AMOR DE RIVER PHOENIX

He vingut des d´un gran silenci

per a plorar davant de ta tomba .

He creuat Venécia, Florida, Califórnia,

Veneçuela, l´Oregó, Madras, Idaho,

i en cap lloc he trobat els teus passos.

He llegit Siddartha i escoltat a Bob Marley.

He somniat ab Borriol, ab Artana, dintre

del meu cap, junt al coixí negre:
eren les nou del matí a Espanya.

El somnis, realitat i joc, atzar i Destí

jugaren junts, tu a ta mort, jo

envers la bogeria. Sols volia +

tenir-te prop del meu cor

per a la resta de la Eternitat

i pronunciar açí en aquest instant

mentre puge i tot es cau, fins l´eternitat.

Junt al Observatori Griffith de L.A.,

on nafraren a James Dean en Rebel

Sense Causa, llig la teva esquela:

"Christ Chambers, mort en la flor

de la vida".

Jo sols volia estar amb tu en aquest

moment , sempre, per a sempre,

corrent per les dunes fins al canyar:

"don´t wanna close my eyes ",

em digueres, "I don´t wanna fall asleep".

El amor a un ésser bell, compasiu, quan

plorarem a 1986 quan la nit havia arribat,

i la terra en tenebra, però tu estaves ab mi.

Pense en Rainbow, en Leaf, en Joaquim,

en tons pares, en tons avis. No hi ha cap

dia de cap any que no pense ab tu.

El bo de Will, el judes de Corey, l´amor

de Martha i Samantha, sols ells saben

la veritat.

Diuen que pergueres la castedat a Madras,

Will, tant tendre, Keanu tan especial.

Ara és un freak sense la bellesa que tenia.

El petit Budda no hi veres. Neo en Matrix

a la carretera, junt a Ramon, a Roma, junt

a Juan Antonio, mentre sonava Armagedon,

d´Aerosmith.

A la porta, un dilluns pel matí espere

l´arrivada de l´avespa. S´incendia

Califòrnia i l ´Espadà, like an angel, en l ´Àtic

d ´Aleka.

Em faltes massa: els teus quaranta anys.

"Deixà un cadàver jove i bell", deia la gent.

Des de 1986 fins a 1993 mai sapigué de tu,

fins que et vaig vore de nou, sols mancaven

set mesos de lucidesa.

Ara gaudisc d´una tardor brillant cap a dintre,

interpretant qui et feia mal, quina Lluna, quin

Xiquet, quin Déu sagnava dins del teu cor sagrat.

Ara aniré per la carretera de Santa Mónica fins

a la Missió de Sant Francesc seguint a un semblant

a tu, en el vertigen d´un bosc de secuoies on

falta el teu epitafi.

Si no haguera escrit Stephen King,

si no hagués dirigit Rob Reiner,

si tu i jo no haguerem existit als anys setanta,

si no hagués anat a Cinema Paradisso,

si Richard Dreyfuss no haguera escrit:

Jesús , es poden tindre uns amics?

Si no hagués encés la TV,

una nit de Halloween ara fa dèsset anys,

quan els xiquets, vestits de Dràcula i vampirs,

entre llepolies...Si no hagués fet de xaper

a les ordres de Gus van Sant,

si el verí de la serp i la llum del sol...

en quin món de atzahars vaig escoltar

la teva veu fa milers d ´anys?

Fores aigua d´estiu, regant el capoll de rosa,

...mos trataben de mariques...

el sol, l´únic que queda entre nosaltres,

aquesta tarda de novembre,

mentre pujant tot lo etern es cau,

per a vore un cel nú, un llac blau, un bosc

verd, com els boscs de Madras, sí,

de Madras , un estiu a una comuna

i una tomba blava i de cendra, freda, on

copule com el noi enamorat de Annabel Lee,

o els amants en la tomba de Jimmy Hendrix,

a París, esperant veure´t de nou, mon amic,

mon amor , mon semblant.

XI. 22. 2010.