19
EL
PRIMER AMOR DE RIVER PHOENIX
He
vingut des d´un gran silenci
per
a plorar davant de ta tomba .
He
creuat Venécia, Florida, Califórnia,
Veneçuela,
l´Oregó, Madras, Idaho,
i
en cap lloc he trobat els teus passos.
He
llegit Siddartha i escoltat a Bob Marley.
He
somniat ab Borriol, ab Artana, dintre
del
meu cap, junt al coixí negre:
eren les nou del matí a Espanya.
eren les nou del matí a Espanya.
El
somnis, realitat i joc, atzar i Destí
jugaren
junts, tu a ta mort, jo
envers
la bogeria. Sols volia +
tenir-te
prop del meu cor
per
a la resta de la Eternitat
i
pronunciar açí
en aquest instant
mentre
puge i tot es cau, fins l´eternitat.
Junt
al Observatori Griffith de L.A.,
on
nafraren a James Dean en Rebel
Sense
Causa, llig la teva esquela:
"Christ
Chambers, mort en la flor
de
la vida".
Jo
sols volia estar amb tu en aquest
moment
, sempre, per a sempre,
corrent
per les dunes fins al canyar:
"don´t
wanna close my eyes ",
em
digueres, "I don´t wanna fall asleep".
El
amor a un ésser bell, compasiu, quan
plorarem
a 1986 quan la nit havia arribat,
i
la terra en tenebra, però tu estaves ab mi.
Pense
en Rainbow, en Leaf, en Joaquim,
en
tons pares, en tons avis. No hi ha cap
dia
de cap any que no pense ab tu.
El
bo de Will, el judes de Corey, l´amor
de
Martha i Samantha, sols ells saben
la
veritat.
Diuen
que pergueres la castedat a Madras,
Will,
tant tendre, Keanu tan especial.
Ara
és un freak sense la bellesa que tenia.
El
petit Budda no hi veres. Neo en Matrix
a
la carretera, junt a Ramon, a Roma, junt
a
Juan Antonio, mentre sonava Armagedon,
d´Aerosmith.
A
la porta, un dilluns pel matí espere
l´arrivada
de l´avespa. S´incendia
Califòrnia
i l ´Espadà, like an angel, en l ´Àtic
d
´Aleka.
Em
faltes massa: els teus quaranta anys.
"Deixà
un cadàver jove i bell", deia la gent.
Des
de 1986 fins a 1993 mai sapigué de tu,
fins
que et vaig vore de nou, sols mancaven
set
mesos de lucidesa.
Ara
gaudisc d´una tardor brillant cap a dintre,
interpretant
qui et feia mal, quina Lluna, quin
Xiquet,
quin Déu sagnava dins del teu cor sagrat.
Ara
aniré per la carretera de Santa Mónica fins
a
la Missió de Sant Francesc seguint a un semblant
a
tu, en el vertigen d´un bosc de secuoies on
falta
el teu epitafi.
Si
no haguera escrit Stephen King,
si
no hagués dirigit Rob Reiner,
si
tu i jo no haguerem existit als anys setanta,
si
no hagués anat a Cinema Paradisso,
si
Richard Dreyfuss no haguera escrit:
Jesús
, es poden tindre uns amics?
Si
no hagués encés la TV,
una
nit de Halloween ara fa dèsset anys,
quan
els xiquets, vestits de Dràcula i vampirs,
entre
llepolies...Si no hagués fet de xaper
a
les ordres de Gus van Sant,
si
el verí de la serp i la llum del sol...
en
quin món de atzahars vaig escoltar
la
teva veu fa milers d ´anys?
Fores
aigua d´estiu, regant el capoll de rosa,
...mos
trataben de mariques...
el
sol, l´únic que queda entre nosaltres,
aquesta
tarda de novembre,
mentre
pujant tot lo etern es cau,
per
a vore un cel nú, un llac blau, un bosc
verd,
com els boscs de Madras, sí,
de
Madras , un estiu a una comuna
i
una tomba blava i de cendra, freda, on
copule
com el noi enamorat de Annabel Lee,
o
els amants en la tomba de Jimmy Hendrix,
a
París, esperant veure´t de nou, mon amic,
mon
amor , mon semblant.
XI.
22. 2010.
1 Comments:
Nice! Només volia respondre. M'ho estimava al seu càrrec. Mantingui el bon treball.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home