dijous, d’abril 04, 2013


VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Assumiràs un mateix estiu
la bellessa tendra de la carn
despertant a la llum d´un sol
que és el mateix sol que has viscut
tots els estius que són un sol
daurant una mateixa carn
que les blaves ones colpejen
i les ones de la mateixa mar.
Carn, estiu, sol, ones i mar,
mai t'oblidaràn , i tu
mai les oblidaràs . Perquè
has assumit èsser el temps,
temps en present encarnat,
en present assolejat,
en estiu que beu de la mar;
la mar com un lluent mirall
de la bellessa de la carn,
encarnada en un cel blau,
el mateix cel que enmudeix
el temps que s'obri pas,
pels llimoners resplendint
de la vall fins a la mar,
on els ocells pinten de claror
l´aire flagel.lat pel llamp,
trobant refugi a l'agost
que brolla del cel el llamp.
Cal que naixquen flors tots els instants
i que tots els instants s'aturen
per poder contemplar amb goig
la bellessa que es banya a la mar.